Josep Manuel Anglada, una figura cabdal de l'alpinisme català i internacional com a escalador, divulgador, formador, escriptor, defensor de la muntanya i un gran amic del Festival, ens ha deixat als 93 anys després d'una vida plena dedicada a la muntanya. Pioner en tots els aspectes, va obrir vies en parets del nostre país, assolir cims verges dels Andes i Groenlàndia, el primer vuit-mil català a l'Annapurna el 1974, participar en la primera expedició catalana a l'Everest el 1982 o diversos ascensos alpins de màxima dificultat, entre aquests les cares nord de l’Eiger, Esperó Walker a les Grandes Jorasses, per posar alguns exemples. Juntament amb la seva companya, l'Elisabeth Vergés, van contribuir a la popularitat de l'alpinisme i l'escalada a Catalunya, i a projectar-la arreu del món.

Josep Manuel Anglada, per molts i també pel Festival “l’Anglada” ens ha deixat avui. Un referent de l’escalada a nivell mundial i gran persona. Des de finals dels 90 va formar part del nombrós club dels amics del Festival, però d’una manera molt especial. Pràcticament no es va perdre cap edició, intervenint en commemoracions (20 anys de la primera ascensió catalana a un vuit-mil), en taules rodones sobre escalada -mítica la taula rodona de 2002 amb Royal Robbins, Jim Bridwell, Miguel Angel García Gallego i Cesare Maestri-, lliurant el premi Boreal (del qual ell n’era representant) i sobretot rebent la Flor de Neu d’Honor i l’homenatge del Festival en l’edició de 2006. Un homenatge en què vam comptar amb un nombrós grup d’escaladors, amb els que en un o altre moment havia format cordada: Joan Cerdà, Xavi Pérez Gil, Michel Vaucher, Francesc Guillamón, Miguel Angel García Gallego i Armand Ballart.

Descansa en pau, Anglada.

Joan Salarich